Cap sa Sal | Comunitat de Propietaris Begur

El Cap sa Sal és un penya-segat de la Costa Brava, situat al nord de les cales de Sa Tuna i d’Aiguafreda, dins el terme municipal de Begur (Baix Empordà).

L’any 1963 s’hi va inaugurar un hotel de luxe, l’Hotel Cap sa Sal, que es convertiria en un dels establiments més emblemàtics de la Costa Brava fins al seu tancament l’any 1979.

L’edifici forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

L’impulsor del projecte va ser la família Andreu, amb àmplia trajectòria en el sector hoteler i un fort esperit visionari.

L’edifici, projectat per l’arquitecte Josep Maria Bosch Aymerich, amb uns jardins dissenyats per Rubió i Tudurí, i un embarcador per a esports nàutics es va concebre com un hotel d’avantguarda.

Amb una arquitectura monumental, integrada en el relleu del penya-segat i amb unes vistes panoràmiques excepcionals, el distingien de qualsevol altre establiment de l’època.

L’interiorisme cuidat i els jardins dissenyats amb vegetació mediterrània i exòtica reforçaven aquesta identitat sofisticada.

La construcció es va iniciar l’any 1955 i va culminar el 1963 amb l’obertura d’un hotel de luxe de grans dimensions i planta corbada.

Durant la dècada dels seixanta, Cap Sa Sal es va convertir en un centre social de primer ordre, símbol del glamour de l’època. En un moment en què Begur era encara un poble petit i discret, l’hotel va actuar com una finestra oberta al món, un espai d’estil de vida modern que contrastava amb la realitat local d’aquells anys i que va situar la zona al mapa del turisme selecte.

Per les seves instal·lacions hi van passar personalitats internacionals vinculades al cinema, la música i la política, com Rock Hudson, l’exemperadriu Soraya, o el músic Xavier Cugat.

L’hivern de 1970-71, l’hotel va passar a mans dels empresaris Miquel Arpa (Girona) i Massana Feliu (Barcelona). Durant el tancament d’hivern s’hi van realitzar reformes i millores, i a partir del maig de 1971 s’inicià una nova etapa.

Un dels grans atractius d’aquells anys van ser els espectacles programats a les diferents sales, inclosa la cova flamenca, on actuava habitualment La Chunga, juntament amb artistes tan reconeguts com Raphael, Julio Iglesias o Joan Manuel Serrat.

Malgrat el seu prestigi, les transformacions del sector turístic dels anys setanta i la dificultat de mantenir un complex de tan grans dimensions van conduir al tancament de l’hotel.

L’any 1979, l’hotel va cessar la seva activitat i es va reconvertir en un complex residencial privat que conserva l’edifici original, i bona part de la seva identitat arquitectònica.

Els origens

Arquitectura i construcció

L’edifici combina espais monumentals, com el seu hall circular revestit de travertí, terrasses i miradors oberts al Mediterrani.